Dislèxia, teràpia craniosacral i glia
Actualitzat: 3 days ago
Què sabem i com es poden relacionar?
Quan parlem de dislèxia, sovint pensem només en una dificultat per llegir o escriure. Però la realitat és molt més complexa. La lectura necessita que diferents zones del cervell treballin de manera coordinada i ràpida: reconèixer una lletra, associar-la a un so, integrar-la dins d’una paraula i donar-li significat.
Perquè tot això passi de manera fluida, no n’hi ha prou que les neurones funcionin bé. També és essencial la feina de la glia, el conjunt de cèl·lules que cuiden, protegeixen i regulen l’entorn neuronal.
La dislèxia és un problema d’un punt concret del cervell? No exactament
Els estudis actuals indiquen que, en la dislèxia, algunes de les xarxes cerebrals implicades en la lectura poden funcionar i connectar-se de manera diferent, especialment en regions temporals, temporoparietals, occipitotemporals i frontals de l’hemisferi esquerre. També s’han observat diferències en la connectivitat d’algunes vies de substància blanca, és a dir, en les vies que permeten la comunicació entre aquestes regions. Això no vol dir que hi hagi una manca de mielina, sinó que algunes connexions cerebrals poden presentar característiques diferents. I aquí entra en joc la glia, que participa en el manteniment, el funcionament i la plasticitat d’aquestes xarxes cerebrals.
La glia
La glia té un paper essencial en el funcionament del cervell i també en l’aprenentatge. Els oligodendròcits fabriquen la mielina, una capa que envolta molts axons i ajuda que la informació viatgi amb rapidesa i coordinació entre diferents zones cerebrals. Això és especialment important en la lectura, perquè el cervell ha de relacionar gairebé al mateix temps el que veu, els sons i el llenguatge. Els astròcits, en canvi, ajuden a mantenir l’entorn adequat perquè les neurones funcionin, participen en la comunicació entre elles i en la plasticitat cerebral. Quan un nen aprèn a relacionar una lletra amb un so, no només canvia l’activitat de les neurones: també participa la glia, ajudant a consolidar aquestes noves connexions. En la dislèxia, algunes xarxes cerebrals poden estar organitzades o desenvolupar-se de manera diferent, i aquí la glia i la substància blanca tenen un paper important.
Avui sabem que l’aprenentatge no només modifica l’activitat de les neurones, sinó també les connexions entre elles i, en alguns casos, les propietats de la substància blanca i de la mielina.”
Què hi tenen a veure la teràpia craniosacral i Touching the Brain?
John Upledger va descriure clínicament que alguns nens amb dislèxia presentaven restricció o compressió de l’os temporal dret, especialment en la seva relació amb la duramàter. La teràpia craniosacral posa l’atenció en la mobilitat cranial, les membranes i les tensions del sistema, mentre que Touching the Brain amplia aquesta mirada cap al teixit nerviós i la glia. Tots dos enfocaments comparteixen un contacte manual molt subtil i una visió global del sistema nerviós, observant com els diferents teixits es relacionen i s’influeixen entre si.
Fonts i bibliografia
Per elaborar aquest article s’han consultat estudis i revisions científiques sobre dislèxia, xarxes cerebrals, substància blanca, mielina i plasticitat cerebral:
- Munzer T, Hussain K, Soares N. (2020). Dyslexia: neurobiology, clinical features, evaluation and management. Translational Pediatrics, 9(Suppl 1), S36–S45. Consultar a PubMed
- Lou C, et al. (2019). White matter network connectivity deficits in developmental dyslexia. Human Brain Mapping, 40(2), 505–516. Consultar a PubMed
- Huber E, Donnelly PM, Rokem A, Yeatman JD. (2018). Rapid and widespread white matter plasticity during an intensive reading intervention. Nature Communications, 9, 2260. Consultar a PubMed
- Meisler SL, Gabrieli JDE, Christodoulou JA. (2024). White matter microstructural plasticity associated with educational intervention in reading disability. Imaging Neuroscience, 2. Consultar a PubMed
- Xin W, Chan JR. (2020). Myelin plasticity: sculpting circuits in learning and memory. Nature Reviews Neuroscience, 21, 682–694. Consultar a PubMed
Teràpia craniosacral
Upledger JE, Vredevoogd JD. (1983). Craniosacral Therapy. Eastland Press.
Davis CM (ed.). (2004). Complementary Therapies in Rehabilitation: Evidence for Efficacy in Therapy, Prevention, and Wellness. 2a ed. Slack Incorporated, capítol 4.
Comentaris